Un estudi recent publicat a la revista Mammalian Biology, dut a terme per la Delegació de la Serralada Litoral Central de l’ICHN en col·laboració amb el CREAF, l’IRTA i la Universitat de Barcelona, revela que els punts d’aigua als boscos mediterranis podrien estar perdent la seva funció com a refugis per a la fauna durant
Les fonts, com a punts del territori amb un accés a l’aigua més o menys permanent, han estat al llarg del temps protegides i arrengades pels humans per al seu ús. Alhora, la disponibilitat constant d’aigua en un ambient com el mediterrani, sovint molt sec, ha afavorit l’establiment de comunitats específiques, íntimament lligades a la
Les fonts mediterrànies, ecosistemes en perill a causa del canvi global Leer más »
Les espècies de briòfits (molses i hepàtiques) amb concentracions més altes de fòsfor es reprodueixen sexualment amb més freqüència i produeixen un nombre més elevat d’espores, tot i que de mida més petita. Aquestes característiques els faciliten una propagació més extensiva. Els briòfits utilitzen dues estratègies reproductives força diferents: la reproducció vegetativa i la reproducció
Els briòfits de les fonts rics en fòsfor es reprodueixen sexualment més sovint Leer más »
La composició dels elements químics dels briòfits (molses i hepàtiques) i les seves proporcions són més properes a les de les algues que a les de les plantes terrestres. Aquestes concentracions i proporcions estan condicionades pels factors ambientals i tendeixen a diferenciar-se entre individus quan aquests cohabiten amb altres espècies. Les diferències de la composició
Els briòfits, un pont evolutiu entre les algues i les plantes terrestres Leer más »
És un fet força clar que l’activitat humana, en especial l’agricultura i ramaderia intensives, està provocant una contaminació per nitrats de les aigües freàtiques. Aquests increments de nitrogen provoquen canvis molt acusats en els ecosistemes. A les aigües continentals l’increment de nitrogen causa eutrofització amb la conseqüent modificació de les comunitats biològiques I amb una
Pocs ens pensàvem durant la tardor de l’any passat, mentre preparàvem els continguts del seminari d’enguany, totes les dificultats en les que ja portem mesos immersos a causa de la pandèmia del tristament conegut coronavirus. Al seminari del 2020, que com sempre organitzem conjuntament amb la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, vam voler
2020, un seminari en temps de pandèmia Leer más »
Farmacèutic i naturalista, publicà treballs en botànica, entomologia i malacologia. És autor del primer catàleg ibèric d’una fauna entomològica: Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró (Madrid, 1870) Salvañà es llicencià en Farmàcia el 1850. A l’època, els estudis naturalistes no comptaven amb carrera pròpia, i no tingueren categoria universitària fins a la
Joaquim Marià Salvañà i Comas (Mataró 1828, Barcelona 1902) Leer más »
Tendències poblacionals de les papallones diürnes a Argentona i Dosrius Al 2008 es va iniciar a la vall de Riudameia (Argentona) el seguiment de les poblacions de papallones diürnes en el marc del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme). Aquest és un projecte coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers que té el suport de
Què ens diuen més de 35.000 papallones Leer más »