Els briòfits de les fonts rics en fòsfor es reprodueixen sexualment més sovint

Les espècies de briòfits (molses i hepàtiques) amb concentracions més altes de fòsfor es reprodueixen sexualment amb més freqüència i produeixen un nombre més elevat d’espores, tot i que de mida més petita. Aquestes característiques els faciliten una propagació més extensiva.

Els briòfits utilitzen dues estratègies reproductives força diferents: la reproducció vegetativa i la reproducció sexual. En la primera, les plantes poden dividir-se per gemmació o generar propàguls que són cossos formats per una o vàries cèl·lules. En la reproducció sexual, els òrgans sexuals, arquegonis i anteridis, generen respectivament òvuls i espermatozoides, que després de la fecundació donen lloc a l’esporòfit, el qual creix sobre la planta que a la vegada li proporciona nutrients, i dona lloc a la càpsula i les espores.

Conceptacles característics en forma de copa de l’hepàtica Marchantia polymorpha dintre dels quals es poden veure els propàguls lenticulars.

En la reproducció vegetativa les noves plantes són genèticament idèntiques al seu progenitor (llevat de petites mutacions) i aquest tipus de reproducció permet el manteniment de la població en el lloc d’origen, representant una estratègia clau en la competència per l’espai. En canvi, la reproducció sexual afavoreix molt més la variabilitat genètica, proporciona adaptabilitat a les espècies en front a possibles canvis en les característiques de l’habitat i afavoreix la dispersió i la creació de noves poblacions.

Lunularia cruciata és una espècie dioica, és a dir té els òrgans reproductors masculins (esquerra) i femenins (dreta) en individus diferents i es reprodueix sexualment en rares ocasions.

Hi ha espècies de briòfits que es reprodueixen sexualment amb molta freqüència mentre que d’altres no ho fan gairebé mai a la nostra àrea geogràfica. Però, quin paper juguen els nutrients en la utilització d’una o altra estratègia?

En un estudi, en el marc del Projecte Fonts, publicat recentment a la revista Freshwater Biology s’han analitzat les concentracions de nitrogen, fòsfor, potassi i ferro de 35 espècies de briòfits (29 molses i sis hepàtiques) així com les de les aigües de les més de 150 fonts on creixien.

Les anàlisis constaten que la concentració de nutrients en els teixits dels briòfits està majoritàriament relacionada positivament per la de l’aigua de la font on viuen. Les espècies més riques en fòsfor són més proclius a reproduir-se sexualment i produeixen esporòfits amb més freqüència que aquelles amb menys concentració de fòsfor. A la vegada, espècies amb concentracions elevades de fòsfor, tenen una probabilitat més elevada de ser monoiques, és a dir tenen els òrgans sexuals masculins i femenins sobre una mateixa planta i de produir un nombre més alt d’espores, tot i que de mida més petita. Per contra, les espècies riques en nitrogen produeixen menys espores però de mida més gran

Els resultats d’aquest estudi són el primer intent de comparar els trets reproductius dels briòfits amb les concentracions de nutrients de diferents espècies i suggereixen que la limitació de nutrients ha jugat un paper clau en l’evolució dels seus trets reproductius, tal com ja s’havia proposat en plantes vasculars.

Aquest estudi ha rebut el suport econòmic de la British Ecological Society i el recolzament de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Article: Fernández‐Martínez M., Preece C., Corbera J., Cano O., Garcia‐Porta J., Bogdziewicz M., Sardans J., Janssens I.A., Sabater F., Peñuelas J. 2021. Nutrients control reproductive traits of hydrophytic bryophytes. Freshwater Biology, https://doi.org/10.1111/fwb.13729

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *