PROJECTE FONTS

L’objectiu del Projecte Fonts és el de conèixer quin és l’estat en què es troben les fonts de Catalunya, mitjançant l’anàlisi fisicoquímica de les seves aigües i la identificació de les comunitats de briòfits que s’hi estableixen.

La petita història del projecte

El 26 de Gener de l’any 2013, reunits a la font de les Sureres d’Argentona, un grup de voluntaris, del que aleshores era la Secció de Ciències del Museu de Mataró (actualment Delegació de la Serralada Litoral Central – Institució Catalana d’Història Natural), vàrem encetar el Projecte Fonts. Per assolir el nostre objectiu, vàrem dur a terme un estudi fisicoquímic de les aigües de les fonts, alhora que determinàvem quines espècies de briòfits (molses i hepàtiques) s’hi establien, ja que es coneix que aquestes comunitats són molt sensibles als canvis ambientals. Per tant, l’estudi dels briòfits ens podria aportar algunes pistes sobre l’estat de salut dels ecosistemes fontinals i, alhora, de la qualitat de llurs aigües. Durant aquell any vàrem mostrejar una seixantena de fonts al llarg i ample de la Serralada Litoral Central, que comprèn la Serra de Marina, el bloc de Sant Mateu-Céllecs i les serres del Corredor i el Montnegre. Els resultats varen ser presentats en dos articles al volum 25 de la revista de divulgació científica L’Atzavara (http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/issue/view/23138).

Emperò, la Serralada Litoral se’ns va quedar petita i, l’any 2015, vàrem decidir traspassar la depressió prelitoral per a analitzar les fonts d’un lloc amb tanta tradició fontinal com és el Montseny i les Guilleries. En aquesta segona fase del Projecte Fonts, vàrem comptar amb la col·laboració del Grup de Naturalistes d’Osona (també delegació de la Institució Catalana d’Història Natural) i la Plataforma Lluçanès Viu, que, al seu torn, es va encarregar d’encetar i de coordinar el mostreig de les fonts del Lluçanès, també tristament conegudes per haver caigut sota el jou de la ramaderia intensiva i dels purins.

A dia d’avui, any 2018, el Projecte Fonts, encara continua prospectant diverses zones de Catalunya. Ja hem entrat al Moianès i a la Catalunya Nord. Esperem que aviat puguem arribar a molts més territoris, conèixer les seves fonts i saber-ne més dels  briòfits que hi viuen!

Aquest projecte ha rebut el suport de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Institució Catalana d'Història Natural i del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

            

Thamnobryum alopecurum
Font de la Moreneta
ProjecteFONTS
Font del Serrat de Baix
IMG_0246
Font de can Xervanda
IMG_1372
Font dels Àlbers d'en Javà
Fissidens taxifolius
CAKgPzgWQAAFZbR

Resultats del Projecte

Differences in the elemental composition of plants, mainly C, N, and P, have been shown to be related to differences in their nutritional status, and their morphological and functional traits. The relationship between morphological traits and micronutrients and trace elements, however, has been much less studied. Additionally, in bryophytes, research devoted to investigating these relationships is still very scarce. Here, we analysed 80 samples from 29 aquatic and semi-aquatic (hygrophytic) moss species living in Mediterranean springs to investigate the relationship between moss nutrient concentrations and their micro- and macroscopic morphological traits and growth forms. We found that, across species, the elemental concentration of mosses was more tightly linked to macroscopic traits than to microscopic traits. Growth forms could also be successfully explained by the concentration of elements in mosses. Apart from macronutrients and their stoichiometric ratios (C:N, C:P, and N:P), micronutrients and trace elements were also important variables predicting moss morphological traits and growth forms. Additionally, our results showed that microscopic traits were well related to macroscopic traits. Overall, our results clearly indicate that the elemental composition of mosses can be used to infer their morphological traits, and that elements other than macronutrients should be taken into account to achieve a good representation of their morphological and, potentially, functional traits when comparing the elemental composition across species.
Freshwater Biology 2021.66:1436-1446

Fernández-Martínez et al. 2021. Do bryophyte elemental concentrations explain their morphological traits? . Plants, 10 (8): 1581; https://doi.org/10.3390/plants10081581

Fernández-Martínez et al. 2021. Nutrients control reproductive traits of hygrophytic bryophytes. Freshwater Biology, 66: 1436–1446.  https://doi.org/10.1111/fwb.13729

 

Bryophyte C:N:P stoichiometry, biogeochemical niches and element
stoten2019
FunEcolFonts
MonografiesMontseny_34

Fernández-Martínez et al. 2021. Bryophyte C:N:P stoichiometry, biogeochemical niches and elementome plasticity driven by environment and coexistence. Ecology Letters, http://dx.doi.org/10.1111/ele.13752

 

Fernández-Martínez et al. 2020. Nitrate pollution reduces bryophyte diversity in Mediterranean springs. Science of Total Environment, https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.135823

Fernández-Martínez et al. 2019. Towards a moss sclerophylly continuum: evolutionary history, water chemistry and climate control traits of hygrophytic mosses. Functional Ecology, 33: 2273–2289. https://doi.org/10.1111/1365-2435.13443

Fernández-Martínez i Corbera, J. 2019. El Montseny: terra de fonts, fonts de briòfits. Monografies del Montseny, 34, 113-121.

 

Fernández-Martínez et al. 2019. Sea spray influences water chemical composition of Mediterranean semi-natural springs. Catena, 173: 414-423.
https://doi.org/10.1016/j.catena.2018.10.035

 

Fernández-Martínez et al. 2018. Projecte Fonts: estudi de les comunitats de briòfits de les fonts. IX Trobada d’Estudiosos del Montseny, p. 120-133. Diputació de Barcelona.

Bes et al. 2018. On the influence of water conductivity, pH and climate on bryophyte assemblages in Catalan semi-natural springs. Journal of Bryology, 40: 149-158.

Sayol et al. 2017. El nitrat de les fonts del Lluçanès: efectes sobre les comunitats de briòfits (molses i hepàtiques). AUSA, 28(180):  513-532.

Fernández-Martínez et al. 2017. Les fonts del Montseny: entre amenaces i oportunitats"
La Sitja del Llop
, 42: 9-11.

Bes et al. 2017. Efecte de les variables ambientals i hidrològiques sobre la riquesa i distribució dels briòfits fontinals a la Catalunya oriental. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 81: 121-134.

Corbera et al., 2015. Els briòfits de les fonts de la Serralada Litoral Central: composició específica i efecte dels paràmetres ambientals en la seva distribució. L'Atzavara, 25: 105-116.

Sabater et al., 2015. Els Caracterització hidrogeoquímica de les fonts de la Serralada Litoral Central en relació a la litologia i als factors ambientals. L'Atzavara, 25: 93-104.